Envoltar-se de persones amb sensibilitat per l'art és el punt en comú de tots els meus referents artístics. Aquest és un dels grans propòsits d'aquesta nova temporada fotogràfica; crear vincles amb artistes de diferents disciplines i enriquir-nos mútuament. El primer pas, recuperar persones interessants que, per algun motiu o altre, han passat de llarg per la meva vida. Persones com la que ens ocupa, amb qui m'uneix una vella amistat des dels temps de l'Escola Sadako a Barcelona.
L'aura de la Betty enamorava. Vivia darrere casa meva a Barcelona. En una finca d'aire modernista amb una entrada particular i un bonic banc d'estil vuitcentista. Amb la Betty vaig compartir viatge durant molts anys. Recordo que la seva mare de vegades em recollia amb el seu Mini per anar a l'escola a dalt de tot del carrer Gomis. Abans de la Ronda de Dalt, quan l'escola Sadako quedava aïllada de la ciutat. Sovint, després de sortir de l'escola, acabàvem parlant a casa seva on vaig descobrir els diaris personals i aquí va començar la meva afició per l'escriptura. L'interès per la Betty anava i venia. No recordo una època fixa però sempre em va semblar interessant i avançada al seu temps. Fins que va arribar el dia de deixar l'escola i emprendre el vol. Això em va fer perdre l'interès i va començar una llarga etapa de desconnexió. De fet, no recordo haver tingut mai una relació estreta amb ella però puc afirmar que és un dels meus pilars. Invisibles, que no fan soroll (tímida, dolça i discreta, tal com és ella). El tipus de persona que agrada i que et fa sentir bé i únic quan ets al seu costat. Les vegades que hem coincidit han estat molt poques i fugaces. La darrera, la sessió espontània de la Xantal embarassada al banc de casa seva. Aquell dia vaig tenir la sensació d'haver complert un somni tancant el cercle. Aquelles fotografies sempre em perseguiran i em van fer veure que havia de recuperar la Betty per una sessió fotogràfica.
Aquestes però, no són unes fotografies nostàlgiques. Encara que es pugui desprendre de les meves paraules, he intentat que siguin una celebració a una persona que entén l'art com un producte emocional que mereix ser promocionat. Durant aquests 14 anys vivint a Sant Francisco CA, la Betty ha desenvolupat una tasca com a comissaria cercant talents i difonent el seu art. Per fer aquestes fotografies volia sortir de la meva zona de confort i aprofundir dins el món artístic de la Betty. Vaig decidir que ella escollís el lloc. Un lloc on se sentís còmode com el Cosmocaixa de Barcelona. Potser l'element abstracte més trencador que existeix i preferit de la Betty, el triangle. Estic fent les fotos i no puc evitar pensar en "The Dark Side of the Moon". Les tres premises dels integrants de Pink Floyd per dissenyar aquella mítica portada: "Simple, bold & dramatic". Doncs això! Gràcies!
Technical data:
Hasselblad 500 c/m + Carl Zeiss 80mm f.2.8
Kodak Tri-x Professional film exposed at 400asa.
Barcelona, October 2019
