No crec en les segones parts. Aquesta contundent declaració de principis basada en l’experiència vital, extrapolable a moltes facetes de la vida, queda en dubte quan revisem fotografies. Com el bon vi milloren amb el temps. Si les deixem reposar descobrim matisos i noves visions que mereixen una segona oportunitat. La fotografia que il·lustra aquesta entrada és una d’aquelles que sempre he tingut present, però no m’he atrevit mai a positivar per la seva complexitat tècnica. Una fotografia que em produeix una certa recança per haver traït la proposta inicial de la protagonista. No vull entrar en la melangia, però m’agrada aquest sentiment i el faig servir per tornar a parlar de la Betty Bigas . Una amiga de la infantesa barcelonina que sempre he tingut present per la seva frescor i la capacitat de crear tendències obrint camí. Per això i pels records, l’hi vaig proposar aquesta sessió fotogràfica fa pràcticament set anys. Un moment especial on em vaig deixar endur per la seva intuïció s...