Aquesta nova etapa m’he proposat posar al centre de la vida artística la fotografia analògica. Mai l'he deixat de banda sí que és cert, però que la comoditat de la fotografia digital m’atrapa. No de la mateixa manera que atrapa a la gran majoria de col·legues de professió, però sí que he caigut en la seva immediatesa segurament influenciat pel poder de les xarxes socials i la velocitat en què vivim i compartim les nostres experiències vitals. M’he adonat també que la convivència dels dos formats no és fàcil quan portes dues càmeres de cada i acostumes a triar el digital escollint la rapidesa  en detriment del  factor sorpresa . A pesar de la comoditat, arribo a la conclusió que gaudeixo fotografiant de forma artesana, sense electrònica que em distregui del més important, la llum. Fotografiar sense cap  fotometria amb pel·lícula de 400ASA per ajustar possibles errors d’exposició i recuperar o potenciar les llums i ombres al laboratori. Sempre que puc reivindico la fotograf...