Sempre m’he sentit un  confident per les meves amigues. Un rol que va agafar forma a l’adolescència del qual m’he sentit immensament útil durant anys, però que sempre m’ha generat una barreja d’emocions contradictòries. El vell joc de l’amistat de donar i rebre no sempre és equitatiu. Busquem confidents per la seva capacitat d’escoltar i respondre amb la sinceritat que s’espera dels amics de debò i això no és fàcil de trobar. Aquests canvien a mesura que avança la vida, les distàncies, malentesos o simplement el pas implacable del temps fan que marxin i entrin nous protagonistes que fan pujar i baixar el petit rànquing de confidents que tots tenim. Un incís per tornar a fer justícia introduint una persona que s’ha postulat sense fer soroll com la meva gran confident . Una relativament nova protagonista s’ha convertit en el centre de les meves confidències . La Núria és la bellesa en persona per dins i per fora capaç d’entomar les meves 'palles mentals' i fer-les seves ...