Alguna vegada heu fet un viatge espiritual? Si sou melòmans com un servidor i teniu llocs que us han marcat, sigui en l’imaginari o de forma professional, sou dels meus. Tal com he apuntat en alguna ocasió, crec en l’energia que deixem al nostre pas per certs llocs i la seva empremta. Porto unes setmanes treballant en un nou projecte fotogràfic a la Casa Milà de Barcelona. Coneguda mundialment com La Pedrera, és una de les grans obres d’Antoni Gaudí, la més extensa on va poder projectar tots els seus anhels artístics, arquitectónics plens de referències a la natura. Precisament en aquest mateix espai fa uns dies vaig coincidir amb una prestigiosa arquitecta que demanava la meva atenció. Molt aviat vaig ser conscient de la naturalesa de la seva visita, volia que l’ajudes a materialitzar un viatge espiritual per retrobar-se amb el seu gran mestre artístic vint anys després. Vaig acceptar amb empatia perquè vaig entendre que el que venia a fer era una cosa molt íntima. Jo també he fet el mateix en alguna ocasió. Viure a Londres i peregrinar als estudis Abbey Road diàriament o la més rellevant professionalment, el meu primer viatge a les pitiüses. Corria l’any 2002 quan Tony Keeler, magnífic fotògraf americà que va residir a Sitges durant molts anys, va fer una mítica exposició sobre l'Eivissa hippie de principis dels anys 70. Recordo la publicació del llibre homònim i de com em van marcar els personatges i el tractament de les fotografies. Estava tan intrigat amb tot aquell projecte que vaig decidir donar la meva versió actualitzada d’aquelles fotografies, resseguint els llocs i intentant trobar algun vestigi d’aquells personatges. Evidentment, no vaig trobar-ne ni rastre. La meva versió va ser frustrant. A part de certs paisatges, l’única cosa que vaig trobar i que em va unir a la seva obra va ser una mena de tija esvelta amb una flor característica que apareix a finals d’estiu. Anys després, vaig tenir l’honor de col·laborar amb un documental que la seva família va dedicar a l’artista Who’s Tony Keller? destacant precisament el treball d’aquell moviment social com ningú havia fet mai. Però la meva relació no acabava aquí. El dia que vam acomiadar a Tony Keeler em vaig retrobar amb ell de la manera més especial i emotiva. La portada del seu recordatori tenia la fotografia d’aquella flor característica de les illes i que il·lustra de forma emocionant aquest text, efímer.
Barcelona, Juliol 2022
