El Fenomen del Cartellisme

 Sempre he estat fervent admirador del cartellisme. De ben petit m’agradava col·leccionar cartells de tota mena. Les festes majors eren el centre del meu interès, recopilava també cartells de qualsevol classe d'eslògan publicitari que em cridés l'atenció. Fins i tot, cartells electorals! Estic segur que existeix una influència directa entre els cartells i el meu interès creixent per la fotografia i el disseny gràfic. Les meves habitacions de Sitges i Barcelona estaven poblades de cartells sense deixar cap espai en blanc. La Festa Major de Sitges, La Mercè, el Festival de Cinema Fantàstic, els primers Concerts.. eren els meus preferits. Ara tenim cartells per pràcticament qualsevol event social. Un fenomen que ha anat agafant volada a mesura que han entrat en joc les xarxes socials. Abans el cartell apareixia de cop i volta en algun aparador i em vaig acostumar a buscar-lo amb la mirada quan s’acostava la data. Poc després era el programa que apareixia al menjador de casa per art de màgia sense que ningú sabés com havia arribat fins allà. Ara existeix tota una litúrgia al voltant del cartell i el programa que m’agrada, però considero que ha perdut el factor sorpresa que sempre esperava al tombant del mes d’agost. La nova posada en escena premia l’obra de l’artista, per fi! Aquesta, però és una victòria a mitges. L’excusa de la projecció professional queda eclipsada i m’atreveixo a dir polititzada, per la falta de remuneració. Sospito que l’anonimat d’abans en més d'una ocasió, era remunerat i que aquest moviment amable ha ajudat als nostres polítics a treure’s "un pes de sobre" amb la millor excusa del món. He tingut la gran sort de fer un cartell per Sitges i un per Barcelona, amb la mateixa parafernàlia escènica, amb la mateixa cantarella dels nostres polítics estimats. Només la barcelonina va ser ben remunerada. Els professionals, els que produeixen els programes i els cartells són ‘premiats’. Em pregunto si l’artista, la persona que ha concebut l’obra i sovint el seu fil conductor no mereix un tipus de remuneració més enllà d’un subtil cop a l’esquena. Viure de l’art en plena efervescència de les xarxes socials no és gens fàcil. Res, seguirem identificant-nos amb la proposta artística, sigui la que sigui, vingui de qui vingui.

Juliol 2026