Primeres vegades


M’agrada la numerologia; connectar dates, números a vivències fent que les casualitats (que no existeixen) siguin sempre presents i donin un nou sentit esotèric a la vida. Qui no recorda la primera vegada de moltes experiències de la vida? El primer amor, la primera cita, el primer petó… Hauria pogut ser més original explicant altres primeres vegades, però prefereixo que el lector/lectora busqui entre les seves primeres vegades. Feta aquesta poètica introducció, la data d’avui em connecta amb dues primeres vegades. Un 26 d’octubre de 1993 vaig veure Paul McCartney per primera vegada i un altre 26 d’octubre de 1998 vaig veure Eric Clapton també per primera vegada, ambdós a Barcelona. Dos artistes que han tingut un efecte enorme a la meva persona i al meu art. Sense entrar en detalls, aquest 2026 m’he pogut acomiadar d’Eric Clapton després de més de vint anys de la darrera visita. Un artista que va entrar per primera vegada a la meva vida un 12 de març de 1993 en una festa d’adolescents. Gràcies a aquesta visita he pogut recordar amb molta emoció una altra primera vegada. La primera audició de Pilgrim. Som al 10 de març de 1998, el guitarrista publica el disc esperadíssim després de l’èxit mundial de Unplugged i la cèlebre Tears In Heaven inspirada i dedicada al seu fill Conor mort en un tràgic accident un 20 de març de 1991 (vegeu l’entrada Epíleg Imprevist d’aquest mateix blog). Volia fer l'àlbum més trist de la història i així ho va transmetre als seus músics. Recordo molt vivament estar dret, escoltant el disc al Virgin Megastore del Passeig de Gràcia, la primera vegada que el podies sentir ‘in situ’ a la mateixa botiga. Em veig amb poc més de vint anys gaudint de la disparitat d’emocions que sento. El poc anglès que començo a dominar em desgrana la cruesa de les cançons, però el que em crida especialment l’atenció és el so. Atrevit, avançat al seu temps i que he de confessar que no em va agradar. És justament ara que m’adono del poder d’aquell disc i les ganes que els seus missatges sobre el dol, els records, l'amor i el desamor perdurin en el temps. Per sobre de tot, vaig visualitzar la noia que m’agradava i que em va fer descobrir l’artista. És el disc que recordo més explícitament la primera vegada, el primer contacte sonor. Per il·lustrar les primeres vegades una fotografia d’aquesta tardor que podria ser ben bé un primer contacte amb el mar.

P.d: Dedico aquest relat al Carles que avui hagués fet cinquanta anys. Per molts anys siguis on siguis.


Tardor 2026

Comentaris

Entrades populars