L'embaràs és un dels grans estímuls fotogràfics que existeixen! Sempre he trobat molt atractiva i sensual una dona embarassada. Un procés que sempre he intentat viure'l intensament i la millor manera de plasmar aquestes emocions és a través de l'art de la fotografia:
Em sento orgullós d'haver fotografiat les meves amigues en algun moment d'aquest període de gestació tan transcendent. He fet sessions fotogràfiques de tot tipus i format però mai he acabat d'estar-ne del tot satisfet. Crec que, en aquestes ocasions, la posada en escena és molt important. Ja sabeu la filosofia; "poques i explicites fotografies".
Amb l'embaràs de la Xantal volia que fos diferent. Primer vaig pensar a fer-les a Sitges, en tres diferents localitzacions. Per sobre de tot volia donar-l'hi un aire 'hippie' important. La porta vermella de PACHA SITGES (1967) com a primera localització. Després una segona a la terrassa de LITTLE WHITE FLAT PHOTO STUDIO (1965) amb les persianes deteriorades com a rerefons. Imaginava reproduir la mítica i controvertida portada de la cantautora americana Carly Simon del seu álbum HOTCAKES (1974) on apareixia per primera vegada una dona embarassada. La seva 'oda a l'embaràs' particular. Encara que sembli mentida, fins no fa gaires anys el cos d'una dona en cinta no estava ben vist públicament. I una darrera localització, El CABLE (1940) per trobar la silueta característica aprofitant el dur contrallum de la magnífica llum, ja estiuenca, que penetra dins del local a les 19 de la tarda.
Finalment les fem a Barcelona, en algun lloc encara per decidir. Mantinc l'esperit 'hippie' però al mateix temps vull tancar el cercle buscant un lloc emblemàtic per plasmar el cicle de la vida en una imatge. Recordo el banc modernista de casa la Betty, VILLA MAGDA (1920) on acabàvem moltes de les nostres tardes quan sortíem de l'escola Sadako. Sóc molt amant dels llocs i de l'empremta que deixem al nostre pas per aquesta vida. M'agrada la idea de tornar als orígens i trio aquest raconet simbòlic del barri de Gràcia, en record també a les primeres torres d'estiueig de la perifèria barcelonina de principis del segle XX. Després d'un bon dinar tranquil al ja mític "Da Pietro", amb nostàlgiques vistes del carrer Craywinckel i del passeig de Sant Gervasi, sortim del restaurant a les 17 i fem el curt però intens trajecte fins al carrer Gomis nº26. La llum d'estiu no perdona però m'agrada! El banc segueix allà imponent al pas del temps. A primera vista m'hen adono que les línies simètriques del dibuix modernista són de gran ajuda. I els 'angelets' donen una dimensió extra molt apropiada a tot el simbolisme d'aquesta sessió, extraordinària. Faig servir dos equips diferents; digital, amb la Nikon D700 i el brutal londinenc 85mm f.2. i una mica de film en mig format amb pel·lícula en Blanc i Negre. Continuarà...
Technical data:
Nikon D700 + Nikkor 85mm f.2.
Barcelona, 27 de juny 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada