Relat curt: La frescor d'una primera cita

Alguna vegada heu conegut algú que us ha sacsejat profundament? Que us ha trencat els esquemes, una manera de fer que teníeu profundament interioritzada? Surto de la Sala Villarroel després de veure l'obra de teatre Aquella Nit. Mig còmica mig seriosa, versa sobre una nit. Una nit, moltes nits que tots tenim presents. Admeto que he provocat aquesta visita després de veure el suggerent títol de l'obra en un dels cartells publicitaris del metro de Barcelona. Buscava l'estímul extern de dos artistes que fossin capaços de remoure'm per dins. En tinc moltes de nits i de tota mena. Algunes gravades a la memòria, a la retina fotogràfica que sovint és molt més rellevant que tenir-la en fotografia. Activo la tècnica que he anat desenvolupant al llarg dels anys de maduresa; en situacions/moments de borratxera d'emocions em concentro en alguna en concret. Així evito qualsevol bloqueig emocional que no em deixa gaudir del moment. Torno a una nit d'octubre a Sitges. Per casualitat em retrobo amb una noia amb la qual he coincidit només en dues ocasions anteriors, estrictament professionals. Faig l'intent clàssic de convidar-la a prendre alguna cosa. M'adono que la seva frescor i saviesa que vaig intuir durant les dues fugaces trobades són reals i captivadores. El meu atreviment inicial gira de cop i veig que passa per davant i em deixa fora de joc. La situació agafa un aire de Monthy Pyton, còmic surrealista, fins que deixa anar la frase lapidària que encara ressona dins el meu cap; La necessites?. Sense voler va trencar alguna cosa dins meu, alguna cosa que encara he de seguir treballant però que em va fer veure que una altra manera de fer les coses és possible. D'aquella experiència em quedo amb el seu llegat, frescura constant i ganes curioses d'aprendre.

Barcelona, gener 2020

Relat curt: Desconnexió

El meu dia comença dins l'aigua del Club Natació Sitges. Moment íntim de plaer per encarar una nova jornada. Dins l'aigua, la ment vaga lliure somiadora sense límits. És aquí on he engendrat molts dels meus projectes artístics i relats personals com el d'avui. Nedo i penso en les coses que, de manera inconscient, he anat deixant enrere. No em concentro en res concret. Faig una mirada amplia entre braçada i braçada i em veig superant els bons i mals moments. Em sorprèn aquesta manera de relativitzar les coses més banals de la vida a mesura que et vas fent gran. Penso en totes les coses/persones rellevants que tenien molt de significat durant un període de temps i ara semblen insignificants. Sense enyorança, però si, m'adono que el procés de desconnexió ha començat i crec que no té aturador.

Sitges, gener 2020

Relat curt: Amor primerenc

Sóc al metro, viatjant de peu amb la perspectiva perfecte per veure tots els individus al meu voltant. La gran majoria connectats al mòbil, obviant-se mútuament, una de les noves formes de comunicació. Crec que hem perdut l'efecte de mirar-nos als ulls, aquella comunicació visual no verbal que sovint diu molt més del que som; éssers humans amb sentiments. Aquesta trista estampa de sobte es trenca a la meva esquerra on una parella de joves adolescents és petonejen deliberadament. No puc evitar de fixar-me amb l'expressió de plaer i felicitat de la noia. Projecto tota la meva energia emocional i artística en ella i em veig a mi mateix besant, gaudint d'aquell plaer sublim de contactar amb uns llavis dolços per primera vegada. Se'm dibuixa un somriure d'enyorança però feliç de veure que el sentiment continua ben viu i no s'ha perdut. M'idenifico plenament en aquell estat d'embriaguesa que denoten els seus ulls semi clucs, ignorant tot el que està passant al seu voltant. L'aura màgica, inalterable de dos individus, aliena a la pèssima estampa del seu entorn.

Barcelona, desembre 2019