Sóc al metro, viatjant de peu amb la perspectiva perfecte per veure tots els individus al meu voltant. La gran majoria connectats al mòbil, obviant-se mútuament, una de les noves formes de comunicació. Crec que hem perdut l'efecte de mirar-nos als ulls, aquella comunicació visual no verbal que sovint diu molt més del que som; éssers humans amb sentiments. Aquesta trista estampa de sobte es trenca a la meva esquerra on una parella de joves adolescents és petonejen deliberadament. No puc evitar de fixar-me amb l'expressió de plaer i felicitat de la noia. Projecto tota la meva energia emocional i artística en ella i em veig a mi mateix besant, gaudint d'aquell plaer sublim de contactar amb uns llavis dolços per primera vegada. Se'm dibuixa un somriure d'enyorança però feliç de veure que el sentiment continua ben viu i no s'ha perdut. M'idenifico plenament en aquell estat d'embriaguesa que denoten els seus ulls semi clucs, ignorant tot el que està passant al seu voltant. L'aura màgica, inalterable de dos individus, aliena a la pèssima estampa del seu entorn.
Barcelona, desembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada