El meu dia comença dins l'aigua del Club Natació Sitges. Moment íntim de plaer per encarar una nova jornada. Dins l'aigua, la ment vaga lliure somiadora sense límits. És aquí on he engendrat molts dels meus projectes artístics i relats personals com el d'avui. Nedo i penso en les coses que, de manera inconscient, he anat deixant enrere. No em concentro en res concret. Faig una mirada amplia entre braçada i braçada i em veig superant els bons i mals moments. Em sorprèn aquesta manera de relativitzar les coses més banals de la vida a mesura que et vas fent gran. Penso en totes les coses/persones rellevants que tenien molt de significat durant un període de temps i ara semblen insignificants. Sense enyorança, però si, m'adono que el procés de desconnexió ha començat i crec que no té aturador.
Sitges, gener 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada