Relat curt: Una vigília frustrant

Durant el trànsit festiu anual sempre tens aquelles dates assenyalades. Algunes d'elles fixes al calendari, individuals o col·lectives, que ajuden a prendre consciència del pas del temps. Aquestes han quedat absolutament trastocades per una nova amenaça en forma de virus. De totes les parades obligades al calendari, la més dolorosa és la pèrdua de la Festa Major. Si parlo de Festa Major, concentro aquestes dues paraules en aquells pocs minuts a partir de les dues del migdia al Cap de la Vila. Els primers tocs de 'La Processó de Sant Bartomeu' es barregen amb els morterets trencant l'eterna espera de tot un any, certificant que som un any més adults. Hi ha anys de tot, alguns amb llàgrimes recordant els que no hi són, altres més etílics i festius. Sigui com sigui, aquest és el meu moment, el moment de la mare. Aquesta nova situació, extraordinària, em produeix una diversitat d'opinions. D'una banda, la lògica tristesa per perdre un any de la meva vida sense gaudir d'aquest moment sublim d'emoció extrema, sense tenir aquesta fita a l'horitzó de l'estiu ni saber si l'any vinent i podré ser. Per altra banda, la sensació d'oportunitat, de fer un canvi d'hàbits que m'acosti a viure una Festa Major més adulta, més sana, sense deixar de perdre la intensitat emocional de ser a tot arreu. Replantejar la Festa és un valor segur! Deixar d'arrossegar-me actuant com si tingués vint anys i assimilar que ja he fet la gran part dels papers de l'auca. De la mateixa manera que sempre he pensat que els de ciutat tenim un ventall més ampli de possibilitats i experiències a l'abast, els de poble (permeteu-me que m'inclogui avui de forma excepcional) tenim la possibilitat de gaudir d'aquests moments concrets d'una manera molt especial, que potser els de ciutat no arribem a viure mai. Aquest 2020 no gaudirem de les hores prèvies a les dues del migdia. Aquella energia col·lectiva que es respira en l'ambient, palpable des del primer trenc d'alba de la vigília. Sentir l'olor que alguna cosa grossa està a punt de passar i que passarà tan de pressa com arribarà... Emplaço al lector d'aquestes ratlles efímeres al pròxim 23 d'agost al punt de les dues del migdia al bell mig del Cap de la Vila. Del 2022

Fotografía; Cap de la Vila, 14h. Festa Major 2018