Sóc un gran amant del simbolisme. De fer petits actes simbòlics per commemorar efemèrides que han tingut una rellevància cabdal per entendre el meu món. Fet aquest preàmbul, aquesta tardor fa trenta anys del meu primer encontre amb la fotografia. Diverses vegades he comentat que la fotografia em ve de la música, de les primeres visions de les portades dels vinils gràcies a l’ajuda altruista dels companys d’escola. Els Beatles van ser i han estat la meva gran font d’inspiració, musical i artística. Aquella banda de Liverpool tenia les respostes a gran part de les meves preguntes existencials. En plena recerca, un matí d’octubre tocava començar l’aventura dels Beatles en solitari. Recordo molt vivament baixar el carrer Gomis de Barcelona, l’impacte que em va produir veure per primera vegada la carpeta discogràfica de McCartney; el seu primer àlbum debut en solitari ple de romàntiques fotografies de la seva dona Linda. Aquell va ser l’embrió d’un estil de vida propi que em segueix acompanyant i que espero que m’acompanyi sempre. A mode simbòlic, no volia deixar passar per alt aquest moment seminal, ho faig simbòlicament amb dues fotografies de dues dones extraordinàries que em van acompanyar durant aquella part del viatge i que encara segueixen sent profundament inspiradores. Gràcies
Carpeta interior McCartney, primera edició britànica 1970
Fotografies; Tardor 2018 / 2019
Text; Tardor 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada