L'Amistat

El tresor més important que existeix. La vida no tindría sentit sense aquest vincle necesari per sobreviure. La meva historia personal i les característiques de la meva unitat familiar fan que l’amistat sigui un altre concepte idealitzat. Idealitzar sovint es sinònim de visions poc racionals encara que aquest terreny emocional es el que tinc més ben treballat. No sempre ha estat ‘un camí de roses’. He tingut certs dubtes existencials a mesura que m’he anat fent gran. En un moment donat, superada la quarentena, em vaig adonar que teníem poques coses en comú. Fins i tot vaig dubtar del seu lloc dins del meu temps i espai. Una de les grans incógnites de la vida rau en els nostres patrons de conducta a l’hora de triar les nostres amistats. He arribat a la conclusió que acabem triant-les d’acord amb els nostres valors més bàsics, encara que aquests no tinguin res a veure amb els nostres gustos. Ajuden a regular les nostres emocions, donen una segona opinió crítica i objectiva. Comparteixen les alegries i les miseries.

M’agrada il.lustrar les meves sentides reflexions amb una fotografia. Una amistat referent per mi que encarnen la Judith i la Sandra. Dues grans amigues que tenen un vincle profund entre si desde fa molts anys. Crec que aquesta fotografia fa justícia a una sincera reflexió per encarar el 2026 recuperant el temps perdut. 

BONES FESTES!