Mutacions

Viure a cavall de Barcelona i Sitges durant molts anys, afegint la meva experiència britànica (i afegeixo també part de la meva infantesa a Andorra), et fa tenir una àmplia perspectiva a l’hora d’abordar moltes situacions de la vida. Un aspecte que es manifesta sovint en moltes facetes i que crec que té molt a veure en el fet de descobrir nous talents entre tanta informació. Fa pràcticament un any vaig rebre una trucada de l’Ajuntament de Sitges proposant-me de formar part del jurat per escollir les obres per ser exposades al Miramar - Centre Cultural de Sitges durant l’any 2026. Reconec que em va fer una il·lusió especial rebre l’encàrrec. Una nova faceta desconeguda per mi, però a la que crec que hi puc aportar molts dels meus coneixements. Al mateix temps, l’excusa perfecta per veure com funciona això d’exposar en un espai tan prestigiós en un entorn privilegiat davant del mar. Vaig acceptar i pocs dies després vaig rebre un We Transfer amb totes les propostes que van ser enviades a la Regidoria de Cultura. Entre totes elles, de moltes disciplines artístiques, em va cridar l’atenció una de fotografia. Recupero la introducció d’aquesta entrada al blog per reiterar aquesta amplitud de mires que tinc d’origen i que em fa valorar altres aspectes artístics lluny de la meva zona de confort fotogràfica, però si em vaig sentir molt interpel·lat per la proposta d’en Jordi Nin. Una temàtica urbana molt trencadora de la qual en soc molt coneixedor, però sobretot una manera de treballar molt similar a la meva, m’hi vaig sentir plenament identificat. Una vegada examinades les propostes, ens vam reunir un petit comitè d’experts, cadascú en la seva matèria, per deliberar i escollir les obres expositives durant la temporada. Quan va arribar Pell Mutant vaig fer servir els meus dots de seducció per tal de convèncer als meus companys de viatge de què aquella era una proposta molt interessant per ser exposada. Des del punt de vista artístic, social i gràfic. Podríem arribar a molts públics, tant jove com adult, per la temàtica artística, per la fotografia en aquest cas feta d’una manera artesanal, combinant analògic i digital que ens faci reflexionar en un món que va massa de pressa sense temps per parar i mirar l'art efímer del nostre entorn. I afegeixo, la qualitat del mig format, per la seva amplitud i sobretot pel seu detall. D’alguna manera em sento responsable de què aquesta proposta finalment pugui ser esposada aquests dies al Miramar - Centre Cultural Sitges. No ús la perdeu! Fins al 26 de juliol. 

BON ESTIU!