La Leica d'en Vicentet
Aquesta història neix i es fa gran poc abans de néixer jo. Som a l’estiu de 1976. La comissió de la Festa Major d’aleshores, encapçalada per l’alcalde Vicenç Ibañez i Olivella, prepara el programa de la festa. Els havia quedat un programa molt bonic amb textos originals la majoria d’escrits en català, just quan la llengua començava a guanyar terreny després d’anys de clandestinitat, però els faltava una portada. Un dels membres de la comissió, Salvador Picas, ensenya en petit comitè unes panoràmiques de la Sortida d’Ofici fetes des del terrat de "Can Quildo" les quals se sentia especialment orgullós. Aquell petit acte de fe agafa tal volada que decideixen posar com a portada una d’aquelles magnífiques fotografies. Pocs dies abans de la Festa Major, l’alcalde anima al Sr. Picas a seguir aprofundint en l’art de la fotografia i l’hi regala una càmera de nova generació; La Leicaflex SL2. Versió rèflex de la mítica càmera alemanya telemètrica, reportera gràfica de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Durant la Festa Major del 76, en Picas es dedica a fotografiar la festa i ens regala més fotografies per la història. Una d’aquelles acabarà sent de nou la portada del programa de l’any 1977.
Aquella Leica va ser còmplice de fotografies familiars, especialment d’una sessió fotogràfica que em va fer quan en prou feines caminava. Van passar els anys i l'instrument fotogràfic va quedar arraconat dins d’una vella calaixera de casa l’àvia. Molts anys després, just quan començava a interessar-me seriosament per la fotografia, necessitava una càmera i vaig recordar aquella vella càmera oblidada. Va ser el primer contacte amb un aparell fotogràfic amb la qual vaig començar a transitar per aquest món meravellós. 50 anys després d'aquesta història (i pràcticament 30 anys del primer contacte), recuperaré la Leicaflex durant la Festa Major 2026.




.jpg)

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada