L'endemà (de l'endemà)

Sincerament, no m’esperava estar aquí l’endemà de la Festa Major escrivint de nou una mena de seqüela del que normalment escric en la més estricta intimitat. Però després del que hem viscut aquest any no me'n puc estar de fer-ho obertament. Primer de tot cal dir que la Festa Major ha estat fantàstica! Crec que ha tingut tots els ingredients que sempre l’hi demano. Retrobades amb amics, coneguts, petons, abraçades, emocions sentint les gralles, la cobla, els balls, fins i tot pels magnífics moments fotogràfics que ens ha regalat la natura! Però no puc evitar reflexionar sobre una clara involució dels valors que necessita tota societat per tal de conviure amb certa harmonia. El poder de les xarxes, fetes servir com a arma de doble tall de manera indiscriminada per perfils populistes creen un clima de descontentament a la societat, sobretot als principals usuaris d’aquestes xarxes, els joves. Sense entrar massa en els detalls que tots ja sabem, no puc evitar connectar aquesta violència gratuïta amb el que porten reivindicant els nostres docents durant tot aquest temps. M’explico, crec que estem davant d’un greu problema estructural, una manca de valors bàsics, d’educació i convivència. Aquests perfils fomenten l’odi a qualsevol fet diferencial, cap a persones, idees per orientació política o sexual. Falten recursos, humans i econòmics per fer front als grans reptes socials que tenim davant. Cada vegada tenim més alumnes amb necessitats especials que demanen atenció i dedicació. Com a docent, sempre he cregut en l’empremta que ens deixen els professors al seu pas per la nostra vida. I això és el que intento fer amb la meva feina, tal com van fer els meus predecessors. Tampoc puc evitar connectar aquesta actitud decadent amb negacionistes, aquells que neguen l'evidència del canvi climàtic, que ignoren les dades cada vegada més congruents de la deriva que estem agafant. Nosaltres estem de pas, la natura, el paisatge ha de seguir i l’hem de respectar, deixant-lo igual o millor del que l’hem trobat. Per això la imatge que presento per il·lustrar aquestes ratlles, que espero no siguin efímeres. La natura per sobre de tots nosaltres.

Agost 2026