Sóc al terrat, confinat, prenent el sol una gloriosa tarda de Primavera. Una actitud molt Mediterrània que he heredat de casa amb orgull. Abril sempre em recorda l'experiència londinenca. Aquell mes d'Abril a La City va ser memorable. Vam arribar als 27 graus! La primavera, el canvi d'horari estival i l'arribada d'aquest bonic mes sempre han estat sinònim d'alegria i energia renovada. Aquesta, però, es presenta més incerta que mai. Sense cap perspectiva de canvi a la vista, em toca resignar-me i passar les hores i els dies de la forma més digne possible. Després de l'impacte emocional inicial, del que suposa viure "confinat", assimilant la nova situació global i personal, començo a fer-me profundes preguntes existencials. Al principi d'aquesta situació em preocupava el 'quan'. Quin dia tindrem el tret de sortida? Ara em preocupa el 'com'. Com serà la vida allà fora una vegada tornem de mica en mica a les nostres rutines? Com ens relacionarem amb els éssers estimats? Com seran les socials hores d'esbarjo? Penso en totes les coses que m'agrada fer socialment, anar a concerts, al cinema, al teatre, els sopars amb els amics, els balls de Festa Major.... Com seran? Penso en el turisme que visita Sitges. Quin estiu ens espera, hi haurà turistes? La primera visió egoista en aquest sentit em fa somriure internament; un estiu sense turisme! Però he de ser realista, no estic sol i hi ha molta gent en aquest país que viu del turisme i ara més que mai, l'empatia i la solidaritat han de prevaldre. No trobo cap resposta, no crec que hi hagi algú en condicions per respondre'm. Trobo el consol momentani en un article on parla de la meva generació. La dels anys 70, la generació que ha assolit la maduresa i que, segons aquest article, ha de ser l'encarregada de liderar una nova civilització. M'orgulleix la responsabilitat però alhora m'espanta aquesta pressió. Però si, sempre he cregut que hi havia un tall important entre generacions i que la meva tenia quelcom especial. Sense ser garantista, però crec que hem viscut a cavall de dues maneres de viure diferents. La d'abans i després d'internet. "Aquesta pandèmia només és el pròleg de tot el que vindrà", frase demolidora que m'esperona en creure que un altre món és possible!
* taken from Imagine lyric by John Lennon & Yoko Ono 1971
Littlewhiteflat, Abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada