Fruits d'hivern


Des del meu punt de vista existeixen dos tipus de fotògrafs, els que produeixen imatges contínuament sense pensar en la tècnica, només pel plaer de fotografiar (lligada a la generació digital) i els que analitzen la composició fotogràfica, posen en valor la tècnica i fan valdre aquell precís moment en què activem l’obturador. Clarament em decanto per aquest segon grup, la generació que vam créixer artísticament entre cubetes i solucions químiques sota la llum vermella del laboratori. Anant més enllà amb aquesta reflexió, existeix una altra actitud fotogràfica, conectada amb aquest darrer grup, els que previsualitzem una escena, una llum concreta i esperem pacientment el moment just per poder-la materialitzar. Per mi, aquestes conquestes artístiques tenen un plus d’èpica que em fan sentir realitzat artísticament per aquest preàmbul. La fotografia que ocupa aquesta entrada és una d’elles que vaig visualitzar un migdia d’hivern durant el trajecte en tren de Barcelona a Sitges. <La llum travessa els seus cabells daurats dotant-los d'una lluminositat especial>. Aquesta visió romangué ben viva dins del meu cap durant pràcticament dos anys fins ara. Uns sensuals cabells llargs i nets color de blat madur* són el punt de partida artístic d’una relació personal que ha agafat cos i forma durant aquest 2024. Basada en coincidències artístiques i estils de vida idèntics, el pretext perfecte per parlar de la persona que ostenta aquesta lluminosa cabellera. Gràcies a aquest detall m’he anat sentint més i més fascinat per l'artista i la humanitat que desprenen aquests cabells. Des de Formentera, l'Índia, Lisboa o Porto, passant per Irlanda i Escòcia. Sense oblidar Barcelona i Sitges, les connexions són múltiples, diverses i no fa falta agafar l’avió.


*Quasi una Dona - Serrat /4 (1970)

Comentaris

Entrades populars