Sol de nou

Tarda de Nadal, escolto la ràdio a la cuina. Des de fa uns anys, Nadal s’ha reformulat per causes de força major i s’ha convertit en més íntim, cosa que agraeixo profundament a pesar d’haver passat per diferents estadis emocionals. El pas implacable d’éssers estimats ens porta a l'obligada transformació de la taula. La cuina, que durant molts anys va ser un espai de tràmit, funcional ha agafat forta volada després de viure a Londres. L’epicentre de la casa d’aquests dies de festes on la mare és feliç gaudint de la cuina. Penso en com seran aquestes dates assenyalades després de la mare. Tinc la sensació d’haver gaudit dels àpats més que mai. Parar, pensar en la ingesta i l’esforç que hi ha darrere mereix com a mínim un instant de reflexió. Torno a la conversa radiofònica que gira entorn de la soledat i de com ens enfrontem a ella. El Nadal, el fet d'estar rodejat de persones; família, amics.. tot i estar acompanyat, a l’hora d’afrontar els problemes sempre estem sols. En altres paraules, viuràs moltes coses a la vida malgrat estar molt ben acompanyat, el que vius o viuràs sol. Això em connecta amb la cançó de George Harrison Run of the Mill i aquella magnífica lletra filosòfica; Only you'll arrive at your own made end, with no one but yourself to be offended. Ser fill únic et prepara per al que pugui venir en aquest sentit encara que les sensacions es repeteixen durant les festes de Nadal. A pesar d'estar rodejat de persones que t'estimen (que potser fa massa temps que no veus), sempre viuràs les coses sol. Fins al final

Nadal 2024