Feia temps que volia parlar del terrat. Lloc íntim de pau infinita amb vistes privilegiades del mar. Un lloc molt 'de casa' on m'agrada pujar quan em falta l'aire fresc. M'hauria encantat parlar-ne de forma balsàmica, tal com mereix aquest lloc, però el faig servir per exposar una profunda reflexió que fa dies que porto covant entre aquestes blanques parets. Intento no perdre una rutina, encara que estigui minvada per les circumstàncies. Fins ara, la meva 'rutina' ha estat intensa; classes online i pintant la casa blanca. Però avui m'he llevat sense tenir una idea clara del que fer. Com sempre, la meva energia impacient m'ha fet pràcticament liquidar les reserves de pintura per mantenir-me ocupat. Conceptes com "Confinament", "Repartiment" o "Manca de Llibertat" eren exclusius dels llibres d'història, o de les vivències dels avis durant la guerra civil. El que suposa viure 'confinat', sense llibertat de moviments, crec que canviarà la manera de veure la vida i sobretot la forma de racionalitzar les prioritats. Sincerament, així ho espero. Aquests moments de fragilitat humana excepcionals, mai viscuts, són ideals per treure conclusions sempre positives. La revelació i sacsejada profunda de la 'societat de la picaresca' s'ha de reinventar. Ha d'aprendre a viure d'una forma molt més simple, sense aquesta sobrepoblació d'objectes i ambicions, aprenent a valorar les coses simples de la vida que, sovint, són les que tenen més rellevància.
little white flat, March 2020
