Records de Dungeon Lane

Arribats a aquest punt, se m'acaben els adjectius per definir la carrera de Sir Paul McCartney. Un artista únic, irrepetible que m’ha marcat en moltes facetes artístiques com la música, la fotografia i el disseny gràfic. Tampoc vull caure en el mantra de reciclar records i vivències. Aquests estan àmpliament explicats en una entrada d’aquest mateix blog; 'Rock n’Roll Springtime (take 1)' i la inoblidable experiència en directe que vaig viure a Londres ‘3 días de Diciembre’. Vull parlar del present exclusivament. De com he viscut la jornada d’avui sabent que amb pràcticament vuitanta-quatre anys ha publicat un treball fresc i tenint en compte les seves lògiques limitacions per l’edat, molt digne. Sense entrar tampoc en detalls tècnics específics, tot esperant seguir descobrint matisos que em brindin les audicions posteriors, a primera escolta el treball del jove productor Andrew Watt és fantàstic. Un artista longeu que sap envoltar-se de joves amb talent quan les formes físiques i vocals comencen a quedar en dubte. Avui he tornat a viure aquella magnífica sensació que he tingut moltes vegades d’anar a peregrinar a Barcelona i comprar The Boys Of Dungeon Lane el dia del seu llançament. M'agrada viure aquests moments com si fos la darrera vegada. Retrobar-me, una vegada més, cara a cara amb aquell adolescent ple d’ideals amb ganes de canviar el món fent el mateix ritual que vaig començar a principis dels noranta del segle passat. No puc acabar un dia tan especial com el d’avui fent un petit incís superficial del disc que sembla un comiat en tota regla on evoca records del Liverpool natal, de la misèria viscuda per ser fill de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, dels pares, dels inicis del quartet i d’una història d’adolescent que m’ha remogut profundament. Jasmine era una veïna que n’estava enamorat i a la qual rememora en una cançó explosiva que obre el disc; “As you lie across your bed, am I there inside your head. As you lie there. As you lie there?” (Mentre estàs estirada al llit, soc jo allà dins del teu cap. Mentre estàs estirada allà. Mentre estàs estirada allà?). M’ha vingut un alè d'aire fresc d’un amor i les ganes de saber si encara existeixo dins del seu cap quan va a dormir. Potser perquè fa massa temps que tinc una fotografia seva de fons de pantalla del mòbil. Soc massoquista i m'agrada! Gràcies Macca!