Confident

Sempre m’he sentit un confident per les meves amigues. Un rol que va agafar forma a l’adolescència del qual m’he sentit immensament útil durant anys, però que sempre m’ha generat una barreja d’emocions contradictòries. El vell joc de l’amistat de donar i rebre no sempre és equitatiu. Busquem confidents per la seva capacitat d’escoltar i respondre amb la sinceritat que s’espera dels amics de debò i això no és fàcil de trobar. Aquests canvien a mesura que avança la vida, les distàncies, malentesos o simplement el pas implacable del temps fan que marxin i entrin nous protagonistes que fan pujar i baixar el petit rànquing de confidents que tots tenim. Un incís per tornar a fer justícia introduint una persona que s’ha postulat sense fer soroll com la meva gran confident. Una relativament nova protagonista s’ha convertit en el centre de les meves confidències. La Núria és la bellesa en persona per dins i per fora capaç d’entomar les meves 'palles mentals' i fer-les seves sense jutjar-me. Una persona que dona gust anar pel món, per la seva capacitat d’adaptar-se a qualsevol lloc i situació d’una forma natural. I com no, la model perfecta que m’ha servit per il·lustrar moltes emocions com les d’aquestes paraules. Gràcies per ser-hi, quina sort haver-te trobat!

Primavera 2026