Una imatge artística del primer vespre de tardor em serveix de pretext per fer una oda particular a aquesta estació singular. Tornar a començar, reconnectar amb la rutina, pensar en nous projectes, noves fites personals i artístiques. De totes les estacions de l’any aquesta és la preferida, la que m’estimula els sentits, la que em produeix una barreja d’esperança i melangía que em fa sobreviure als vespres cada vegada més curts. La passió per la tardor guanya protagonisme d'ençà que la fotografia com a tal fa acte de presència a la meva vida. Aquesta casuística s’agreuja amb els anys quan t’adones que els estius ja no són el que eren. L’implacable pas del temps i l’increment de la temperatura estival a causa del canvi climàtic fa que ja esperi la tardor al tombant del mes de juny. El més fascinant és veure com el declivi diurn fa canviar la llum cada dia sense aturador, com la seva textura i color varien a mesura que avancen els mesos de tardor i amb ella tot el que projecta al seu...