Brindis de Tardor

Una imatge artística del primer vespre de tardor em serveix de pretext per una oda particular a aquesta estació singular. Tornar a començar, reconnectar amb la rutina, pensar en nous projectes, noves fites personals i artístiques. De totes les estacions de l’any aquesta és la preferida, la que m’estimula els sentits, la que em produeix una barreja d’esperança i melancolia que em fa sobreviure als vespres cada vegada més curts. La passió per la tardor guanya protagonisme d'ençà que la fotografia com a tal fa acte de presència a la meva vida. Aquesta casuística s’agreuja amb els anys quan t’adones que els estius ja no són el que eren. L’implacable pas del temps i l’increment de la temperatura estival a causa del canvi climàtic fa que ja esperi la tardor al tombant del mes de juny. El més fascinant és veure com canvia la llum cada dia sense aturador, com la seva textura i color varien a mesura que avancen els mesos de tardor per excel·lència i amb ella tot el que projecta al seu pas. Totes les tardors són especials, de vegades arriben en un millor o pitjor estat d’ànim, però el seu esperit renovador sempre m’atrapa. Fet aquest preàmbul obligat no puc des-associar aquesta estació amb el final de les Festes Majors. Sta. Tecla, La Mercè marquen el final de l'estiu i la tornada a la rutina. Moment per fer una àmplia mirada a tot període estival que deixem enrere. El darrer sospir de l'estiu sempre m'ha generat una barreja de sensacions que segueixen ben vives a pesar de l'edat. Em venia de gust escriure sobre la tardor il·lustrant aquestes paraules amb una fotografia feta amb tota la intenció el vespre de Sta. Tecla amb l’astre rei cada vegada més baix a l’horitzó. Xin Xin!

Tardor 2025