Relat curt: La frescor d'una primera cita

Alguna vegada heu conegut algú que us ha sacsejat profundament? Que us ha trencat els esquemes, una manera de fer que teníeu profundament interioritzada? Surto de la Sala Villarroel després de veure l'obra de teatre Aquella Nit. Mig còmica mig seriosa, versa sobre una nit. Una nit, moltes nits que tots tenim presents. Admeto que he provocat aquesta visita després de veure el suggerent títol de l'obra en un dels cartells publicitaris del metro de Barcelona. Buscava l'estímul extern de dos artistes que fossin capaços de remoure'm per dins. En tinc moltes de nits i de tota mena. Algunes gravades a la memòria, a la retina fotogràfica que sovint és molt més rellevant que tenir-la en fotografia. Activo la tècnica que he anat desenvolupant al llarg dels anys de maduresa; en situacions/moments de borratxera d'emocions em concentro en alguna en concret. Així evito qualsevol bloqueig emocional que no em deixa gaudir del moment. Torno a una nit d'octubre a Sitges. Per casualitat em retrobo amb una noia amb la qual he coincidit només en dues ocasions anteriors, estrictament professionals. Faig l'intent clàssic de convidar-la a prendre alguna cosa. M'adono que la seva frescor i saviesa que vaig intuir durant les dues fugaces trobades són reals i captivadores. El meu atreviment inicial gira de cop i veig que passa per davant i em deixa fora de joc. La situació agafa un aire de Monthy Pyton, còmic surrealista, fins que deixa anar la frase lapidària que encara ressona dins el meu cap; La necessites?. Sense voler va trencar alguna cosa dins meu, alguna cosa que encara he de seguir treballant però que em va fer veure que una altra manera de fer les coses és possible. D'aquella experiència em quedo amb el seu llegat, frescura constant i ganes curioses d'aprendre sense límits

Barcelona, gener 2020