Des  del  meu punt de vista existeixen dos tipus de fotògrafs, els que produeixen imatges contínuament sense pensar en la tècnica, només pel plaer de fotografiar (lligada a la generació digital) i els que analitzen la composició fotogràfica, posen en valor la tècnica i fan valdre aquell precís moment en què activem l’obturador. Clarament em decanto per aquest segon grup, la generació que vam créixer artísticament entre cubetes i solucions químiques sota la llum vermella del laboratori. Anant més enllà amb aquesta reflexió, existeix una altra actitud fotogràfica, conectada amb aquest darrer grup, els que previsualitzem una escena, una llum concreta i esperem pacientment el moment just per poder-la materialitzar. Per mi, aquestes conquestes artístiques tenen un plus d’èpica que em fan sentir realitzat artísticament per aquest preàmbul. La fotografia que ocupa aquesta entrada  és  una d’elles que vaig visualitzar un migdia d’hivern durant el trajecte en tren de Barcelon...