Aquests poden ser de tota mena; afectius, d’amistat, de convivència (de conveniència..), crec que és un dels grans misteris d’aquesta vida. Per què connectem amb certes persones? Per què hi ha persones que passen per la nostra vida sense pena ni glòria i d’altres que deixen una empremta difícil d’esborrar? Sempre he estat propens a viure experiències un xic surrealistes. Crec que és una qüestió de predisposició. Viure a l’estranger ajuda a traçar aquest camí de recerca. Tot compta, la mirada, la gestualitat.. en definitiva un llenguatge no verbal que sempre t’obre noves possibilitats. Avui m’agradaria parlar d’un vincle que va sorgir un dia com avui de fa 10 anys. Aquell va ser també un fred intens cap de setmana de març. Dinar amb la Xantal (vincle indestructible de la infància barcelonina), entranyable concert de James Taylor al Liceu on vaig poder intercanviar paraules i autògrafs amb un dels meus grans ídols musicals. Aquell dia era dilluns. La família de Tony Keeler , prestigiós...