Després de viure un mes de juny frenètic, fent més de 1.200 kilòmetres amb dues càmeres (reflex 35 mm i mig format), cinc objectius (tres de 35mm i dos de mig format) i un trípode a l’esquena, constato que la massificació va molt més enllà de la sobrepoblació en segons quins espais. Aquesta paraula em provoca un gran neguit. Sovint associada a les grans concentracions humanes que evito en la mesura que puc. Abans gaudia de les aglomeracions socials, ara suposo per qüestions de l’edat, em sento més còmode en petit comitè. Associo també el terme massificació a les càmeres fotogràfiques i mòbils que saturen la feina dels professionals que intenten fer la seva tasca en unes mínimes condicions. Casaments, esdeveniments 'extraordinaris' són un bon exemple on proliferen aquests personatges, alguns d’ells amb uns egos desmesurats com s'hi fossin experts en la matèria. El pitjor de tot és que amb la seva actitud desprestigien una professió, ja de per si prou desprestigiada, gràc...