Constel.lacions 2023

Comiat. Aquesta fotografia escenifica a la perfecció aquest sentiment. L’escenari d’una estació és ideal per un acte dolgut però necessari. Una profunda visió artística que vaig tenir dies abans i que engloba petits comiats que han anat desfilant al llarg del 2023. Irreversibles i imprescindibles. Comiats d’hàbits i altres que encara no ho saben i que ho aniran descobrint al llarg del 2024

Gratitud. Aquesta fotografia social escenifica aquest sentiment de gratitud. A totes les persones que han anat desfilant davant de la meva càmera al llarg dels anys. Amigues, amics, parelles i persones espontànies que en algun moment o altre han creuat el meu camí visual i emocional. La més sincera eterna gratitud

Final. Lligada a l’anterior, escenifica el final d’un hàbit, d’un paisatge i tots els records associats. Com a nota a destacar, la vaig fer un dia gèlid de finals de febrer, tradicionalment fora del circuit crepuscular per excel·lència. Encara és més rellevant

Retrobar. Recuperar persones que viuen des de fa anys i panys dins teu, però que no pots veure amb la freqüència que voldries. La brúixola que et fa veure el camí fet i et guia per seguir obrint-ne de nou

Recuperar. El fet de fer vacances després d’uns anys amb poder adquisitiu limitat. El gran impuls per conèixer persones noves, descobrir nous indrets i sobretot, noves experiències fotogràfiques. La gran esperança de futur

Corpus snapshots

Les petxines van ser producte d’una excursió a Terramar la vigília de Reis. Detall premeditat per oferir erotisme autòcton sense trencar l’austeritat.

La idea inicial era fer el cartell a dues mans combinant dues disciplines artístiques. Una proposta dual que incloïa una pintora o dissenyadora gràfica. La idea va mutar per incloure la Gabriela i els seus cabells amb flors. Encara que al final no va ser possible, la sinergia ha resultat decisiva. El detall de la “pintura hiperrealista” de la segona pàgina del programa és seu. Acabava de combinar les dues disciplines que tant anhelava.

Vaig passar pràcticament tot el mes de gener buscant un lloc on poder plasmar la idea inicial del cartell. La casa de Can Falç era perfecte per la qualitat i la quantitat de llum. M’oferia l'oportunitat d’experimentar amb les llums durant pràcticament tot el dia. Finalment no va poder ser. Com a alternativa, vaig escollir dues localitzacions de matí i de tarda. El Saló Blau del Palau Maricel per la seva extensió i impermeabilitat i la Rectoria. La poda intensa que va patir el petit jardí del Doctor Robert va deixar al descobert una llum preciosa que creuava des del baluard fins a la finestra que mira al mar. Aquella llum de finals d’hivern va ser meravellosa. Resta inèdita una versió càlida del cartell feta en aquesta finestra. La fotografia de la tercera pàgina del programa pertany a aquest indret.

La proposta inicial del cartell era en blanc i negre analògic i pintar-lo de forma abstracta. Aprofito aquesta oportunitat per corregir l’error del meu escrit del programa. Algun dia recuperaré aquella proposta original.

La base de la fotografia és un 'mantó de manila' color cru de seda natural que pertanyia a la meva tia/àvia Maria Picas. Va morir al part amb la nena que esperava el 1930.

Vaig escurar al màxim fins a les portes de la primavera per poder fer la sessió definitiva. Recordeu com va ser el mes de març? Temporals de llevant amb poquíssimes hores de llum… més èpica, impossible!

La idea del cartell va arribar el mateix 29 de desembre, dia que la comissió em va fer la proposta. Mentre dinava vaig escriure l’escrit que acompanya el programa. La fotografia del cartell va romandre ben viva dins del meu cap fins al 18 de març quan finalment la vaig poder materialitzar.

El fotògraf Mallorquí Toni Catany i el seu cèlebre llibre "Natures Mortes" (Lunwerg 1987) va ser d'una gran inspiració per temàtica, llum i el 6x6.

Les propostes de programa passaven per un format quadrat, portada neta de lletres, alliberar la contraportada i les pàgines que segueixen. Millor gestió de la publicitat. El resultat final s’acosta molt al programa perfecte!

Finalment, detalls tècnics que segur que agradaran als més melòmans. Fotografia feta amb format mitjà 6x6 Hasselblad alternant amb una càmera Nikon professional les dues amb òptica fixa 85mm. Trípode Manfrotto amb la mateixa tapeta per les dues càmeres per no perdre la distància de la focal. Sense retoc fotogràfic. Només vaig suavitzar i integrar al gerro blau turquesa dos cops de llum que venien de la finestra del palau.

P.d: Dedico aquest projecte a l'àvia Rosa Picas i al Corpus del seu temps.

                                                                                                 Fotografia; versió inèdita 35mm 

                                                                                                      Pàgines del programa oficial