Dos conceptes agermanats per les ganes de deixar-se veure i quedar bé. Ambdós  als antípodes de com veig i visc la fotografia. Després de veure el gran encert del cartell i de la direcció artística del programa del Carnaval de Sitges d'enguany crec que, per primera vegada, la casa gran s’ha pres seriosament les idees i el contingut artístic més enllà dels formalismes de cada any. Aquests ingredients positius m’han fet reflexionar i recordar la meva relació artística amb una festa on el lluïment està a l’ordre del dia. Els primers treballs ‘seriosos’ van ser per Carnaval. Sospito que molts col·legues de professió s’han obert pas amb aquesta festa com a primera experiència. En aquest punt, recupero la primera frase d’aquesta entrada. Crec que és relativament senzill  quedar bé  i agradar. No fa falta ser un expert en fotografia. Els Carnavals de mitjans dels anys noranta van coincidir amb l’aprenentatge de la tècnica fotogràfica a l’Institut. Aquesta tècnica adquirida va qu...